El repte
Les marques de ciutat tendeixen a construir-se des del consens. Intenten representar-ho tot i acaben diluint qualsevol identitat real. Icones, colors i eslògans que busquen agradar, però que simplifiquen una realitat que, per definició, és complexa.
Madrid no tenia aquest problema. Tenia una identitat forta, viva i en constant transformació.
El repte no era crear una imatge, sinó evitar reduir-la. No convertir la ciutat en un símbol estàtic, sinó construir una identitat capaç d’assumir el seu ritme, la seva energia i la seva contradicció.
No fer una marca per explicar Madrid.
Fer una marca capaç de comportar-se com Madrid.
El projecte es construeix a partir d’una idea central: Madrid no es representa. S’activa.
La marca deixa de funcionar com una definició i passa a operar com un sistema obert. No hi ha un símbol únic ni una forma tancada. Hi ha una estructura capaç d’adaptar-se, expandir-se i conviure amb la diversitat de la ciutat.
El logotip integra una figura oberta, construïda des de la pròpia tipografia, que introdueix una idea clara d’expansió, obertura i moviment. No és un element decoratiu, és el punt de partida del sistema.
La identitat es construeix des del moviment, no des de la forma. Les composicions no es tanquen, es despleguen. Les tipografies conviuen en tensió controlada. Els elements no busquen equilibri perfecte, sinó ritme.
El color funciona com a comportament. El blau estableix base i estructura. El vermell activa i introdueix energia. El negre fixa el marc. No són decisions estètiques, són operatives.
El sistema verbal segueix la mateixa lògica. No descriu la ciutat, la posa en funcionament. “LIVE IT” no actua com un eslògan, sinó com una instrucció. La marca no explica Madrid. L’activa.
La proposta construeix una identitat capaç d’operar en múltiples contextos sense perdre coherència.
Institucional, cultural o urbà, el sistema s’adapta perquè no depèn d’una forma fixa, sinó d’una manera de funcionar.
Això permet evitar la simplificació habitual del city branding i posicionar Madrid des d’un lloc més fidel a la seva realitat: una ciutat oberta, dinàmica i en transformació constant.
La marca no intenta controlar la ciutat. S’hi adapta.
No construeix un relat tancat. Genera un sistema que permet expressió contínua.
Madrid no es defineix. Es reconeix en el moviment.
Aquesta proposta planteja el city branding com una estructura oberta capaç d’assumir complexitat sense reduir-la.
En lloc de construir una imatge representativa, defineix un sistema que permet que la ciutat s’expressi des de dins, mantenint coherència sense necessitat de fixar-se en una sola forma.
La identitat no es limita a representar Madrid. Funciona amb la seva mateixa lògica.
